dilluns, 8 de juny del 2009
divendres, 5 de juny del 2009
M'agrada Olesa
Les meves nétes, la Mercè i l’ Emma em varen informar que l’Escola Daina Isard es prepara per fer una revista i em diuen si hi vull participar.
Parlar amb la gent jove sempre és un atractiu i em manifesto inclinant-me per un dels temes, que com a olesà, em sembla que tothom hi hauria de fer més incidència, em refereixo a l’afecte a la nostra Vila.
M’agrada el tram primer del carrer Alfons Sala, és un tram molt assortit de botigues i per les jardineres que hi ha. Ho trobo bé, de jardineres n’hi hauria d’haver més fins arribar, almenys, al carrer Francesc Macià. També n’hi hauria d’haver al carrer del Passeig del Progrés. S’han posat unes estaques o pilons al carrer Salvador Casas, doncs no, jardineres. Se n’han posat en diversos llocs, no, jardineres sí. Olesa hauria de ser una població plena de flors i ser respectada per tothom. A tots ens hauria de fer una certa gràcia, ens hauria de fer un cert orgull viure a Olesa de Montserrat, per fruir d’una població ben bonica, ja que no podem tenir uns polígons industrials importants, fer que Olesa de Montserrat, ho sigui pels seus carrers, i això la gent jove ho hauria d’entendre i respectar-ho i els senyors de l’ajuntament també. Si es fan malbé, si es trinxen jardineres i les seves plantes, l’ajuntament, sense trigar gaire, hauria de reposar-les, També vigilar, i si s’agafa un malfactor, mirar que judicialment quedi escarmentat. No està bé llaurar i no anar recte.
Això és el que penso fer veure a les meves nétes, que estimin la nostra Vila, fins a fer-la la més bonica de totes les de Catalunya, i per extensió a tothom que llegeixi la revista Daina Isard.
Avi Lluís.
Olesa de Montserrat, octubre de 2008.
Parlar amb la gent jove sempre és un atractiu i em manifesto inclinant-me per un dels temes, que com a olesà, em sembla que tothom hi hauria de fer més incidència, em refereixo a l’afecte a la nostra Vila.
M’agrada el tram primer del carrer Alfons Sala, és un tram molt assortit de botigues i per les jardineres que hi ha. Ho trobo bé, de jardineres n’hi hauria d’haver més fins arribar, almenys, al carrer Francesc Macià. També n’hi hauria d’haver al carrer del Passeig del Progrés. S’han posat unes estaques o pilons al carrer Salvador Casas, doncs no, jardineres. Se n’han posat en diversos llocs, no, jardineres sí. Olesa hauria de ser una població plena de flors i ser respectada per tothom. A tots ens hauria de fer una certa gràcia, ens hauria de fer un cert orgull viure a Olesa de Montserrat, per fruir d’una població ben bonica, ja que no podem tenir uns polígons industrials importants, fer que Olesa de Montserrat, ho sigui pels seus carrers, i això la gent jove ho hauria d’entendre i respectar-ho i els senyors de l’ajuntament també. Si es fan malbé, si es trinxen jardineres i les seves plantes, l’ajuntament, sense trigar gaire, hauria de reposar-les, També vigilar, i si s’agafa un malfactor, mirar que judicialment quedi escarmentat. No està bé llaurar i no anar recte.
Això és el que penso fer veure a les meves nétes, que estimin la nostra Vila, fins a fer-la la més bonica de totes les de Catalunya, i per extensió a tothom que llegeixi la revista Daina Isard.
Avi Lluís.
Olesa de Montserrat, octubre de 2008.
Carrer Mallorca
Carrer Mallorca és un grup de Reggae, Ska i Ska-Punk. Al principi només tocava versions de rock, però poc a poc va anar incorporant al seu repertori temes propis amb un estil més semblant al Punk, dels quals va sortir una primera maqueta. Recentment ha incorporat dos saxos i una trompeta i el seu estil ha derivat cap al reggae i l’ska-punk. Dels seus temes alguns encara es mantenen iguals, altres s’han versionat en reggae o ska i altres s’han suprimit del repertori. Segueixen composant cançons noves, que sorgeixen d’una idea d’algun membre del grup i es perfeccionen en els assajos. Els membres del grup són Lluís Alcon (bateria), Pep Gómez (baix), Martí Alcon (guitarra i veu), Pere Alcon (guitarra solista), Carlos González (saxo tenor), Nil Oleart (saxo alt)i Òscar Latorre (trompeta).
Aliments transgenic
Un transgènic és un organisme viu que ha estat generat artificialment manipulant els seus gens. Hi ha diferents varietats de transgènics:
En el cas dels animals s’utilitza aquesta tècnica per aconseguir múltiples objectius, com incrementar el rendiment del bestiar, crear més bona producció, i amb més quantitat. S’utilitzen ratolins del laboratori per estudiar temes sanitaris. Els hi introdueixen gens humans infestats d’alguna malaltia per poder estudiar com i quan actuen aquests gens. Però també s’utilitzen animals per modificar-los l’ADN i així produir elements per crear nous fàrmacs naturals, com per exemple en la vaca, que s’ha li introdueix la hormona del creixement, de tal manera que els nens prenguin aquesta llet i rebin aquest fàrmacs.
Mitjançant els transgènics en plantes, s’ha aconseguit que fossin més resistents a malalties, que facin fruit de maduració lenta perquè arribin al consumidor en bon estat i amb qualitats farmacèutiques que permetin fer més medicaments per malalties que encara no tenen solució.
En conclusió, els aliments transgènics són nous cultius derivats de manipulacions genètiques, com ara la soja, el blat de moro o els tomàquets transgènics, els quals porten gens aliens incorporats per impedir plagues, augmentar la resistència o per conservar la frescor. D’altre banda aquestes manipulacions poder fer que altres insectes siguin cada vegada més resistents i això provoca que els insecticides siguin més forts, per tant, més contaminants.
Molta gent esta en contra dels aliments transgènics i exigeixen l’etiquetatge dels aliments per la seguretat alimentaria. Aquests, opinen que la producció involucraria danys ambientals i socials ja que la majoria d’aliments transgènics contenen gens de virus, bactèries, papallones i escorpins. Existeix una investigació feta fa uns anys a França per un grup de científics liderats per Robert Bellé, els quals van arribar al descobriment que el Glifosato (substancia amb que es fumiguen els cultius transgènics) provoca les primeres etapes del càncer.
Nosaltres hem volgut saber quina opinió tenen alguns alumnes de l’escola Daina-Isard, per aixó hem fet unes enquestes en els alumnes de 3r i 4rt d’ESO i 1r i 2on de Batxillerat:
Alumnes de 3r i 4t d’ESO
Si
No
1.Saps què són els aliments trànsgenics?
90
22
2. n'has consumit alguna veguada?
74
15
3. Són millors que els normals?
25
58
4. Creus què poden arribar a perjudicar?
49
44
Favor
Contra
5. Hi estàs a favor o en contra?
37
43
Alumnes de Batxillerat
Si
No
1.Saps què són els aliments trànsgenics?
64
21
2. n'has consumit alguna veguada?
43
19
3. Són millors que els normals?
8
29
4. Creus què poden arribar a perjudicar?
34
29
Favor
Contra
5. Hi estàs a favor o en contra?
28
33
I aquí deixem un acudit científic en honor al nostre professor de biologia que sabem que li agraden molt:
Anna Serra i Yagüe
Mercè Llopart i Duran
En el cas dels animals s’utilitza aquesta tècnica per aconseguir múltiples objectius, com incrementar el rendiment del bestiar, crear més bona producció, i amb més quantitat. S’utilitzen ratolins del laboratori per estudiar temes sanitaris. Els hi introdueixen gens humans infestats d’alguna malaltia per poder estudiar com i quan actuen aquests gens. Però també s’utilitzen animals per modificar-los l’ADN i així produir elements per crear nous fàrmacs naturals, com per exemple en la vaca, que s’ha li introdueix la hormona del creixement, de tal manera que els nens prenguin aquesta llet i rebin aquest fàrmacs.
Mitjançant els transgènics en plantes, s’ha aconseguit que fossin més resistents a malalties, que facin fruit de maduració lenta perquè arribin al consumidor en bon estat i amb qualitats farmacèutiques que permetin fer més medicaments per malalties que encara no tenen solució.
En conclusió, els aliments transgènics són nous cultius derivats de manipulacions genètiques, com ara la soja, el blat de moro o els tomàquets transgènics, els quals porten gens aliens incorporats per impedir plagues, augmentar la resistència o per conservar la frescor. D’altre banda aquestes manipulacions poder fer que altres insectes siguin cada vegada més resistents i això provoca que els insecticides siguin més forts, per tant, més contaminants.
Molta gent esta en contra dels aliments transgènics i exigeixen l’etiquetatge dels aliments per la seguretat alimentaria. Aquests, opinen que la producció involucraria danys ambientals i socials ja que la majoria d’aliments transgènics contenen gens de virus, bactèries, papallones i escorpins. Existeix una investigació feta fa uns anys a França per un grup de científics liderats per Robert Bellé, els quals van arribar al descobriment que el Glifosato (substancia amb que es fumiguen els cultius transgènics) provoca les primeres etapes del càncer.
Nosaltres hem volgut saber quina opinió tenen alguns alumnes de l’escola Daina-Isard, per aixó hem fet unes enquestes en els alumnes de 3r i 4rt d’ESO i 1r i 2on de Batxillerat:
Alumnes de 3r i 4t d’ESO
Si
No
1.Saps què són els aliments trànsgenics?
90
22
2. n'has consumit alguna veguada?
74
15
3. Són millors que els normals?
25
58
4. Creus què poden arribar a perjudicar?
49
44
Favor
Contra
5. Hi estàs a favor o en contra?
37
43
Alumnes de Batxillerat
Si
No
1.Saps què són els aliments trànsgenics?
64
21
2. n'has consumit alguna veguada?
43
19
3. Són millors que els normals?
8
29
4. Creus què poden arribar a perjudicar?
34
29
Favor
Contra
5. Hi estàs a favor o en contra?
28
33
I aquí deixem un acudit científic en honor al nostre professor de biologia que sabem que li agraden molt:
Anna Serra i Yagüe
Mercè Llopart i Duran
Anorèxia i Bulímia
Estem immersos en una societat en què el fet d’estar prim s’ha convertit en un dels valors predominants. Molt sovint, les persones se senten esclaves del seu propi cos i busquen contínuament el físic ideal, però mai no arriben a aconseguir-lo.
Avui dia hi ha milers d’empreses que venen medicaments, dietes, cremes, etc. Aquestes empreses dedicades al comerç de l’aprimament, no són més que una pressió exercida sobre la societat actual. Aquestes empreses no pretenen dedicar els seus medicaments només a gent obesa o amb problemes de sobrepès, sinó que sovint, pretenen destinar els seus medicaments i dietes a gent amb un pes normal i equilibrat que creuen que se sentirien millor amb uns quants quilos menys. Aquesta idea de primesa, és associada contínuament amb la bellesa, la felicitat i l’èxit.
Per culpa d’aquesta situació, actualment hi ha diverses malalties d’obsessió per un físic perfecte. Les més esteses són, sens dubte, l’anorèxia nerviosa i la bulímia.
Tant l’una com l’altra són trastorns alimentaris amb la finalitat d’aprimar, però si aprofundim en cada una d’elles, trobarem grans diferències.
L’anorèxia nerviosa es caracteritza perquè les persones que la pateixen perden pes i es neguen a mantenir-lo dins els límits de la normalitat. Aquesta malaltia se sol iniciar quan la persona té un pes saludable, comença per dietes suaus, però la por a engreixar-se fa que la persona cregui que si no s’aprima arribarà a ser obesa.
Per altra banda, la bulímia es caracteritza per episodis repetits d’ingesta excessiva d’aliments. Això provoca en el malalt una posterior preocupació exagerada pel control del pes corporal, fet que el porta a adoptar mesures extremes, com ara vomitar, per aconseguir reduir l’increment de pes produït per la ingesta de menjar.
Aquests trastorns alimentaris es donen principalment en noies adolescents preocupades pel seu físic i, per desgràcia, aquestes malalties solen desembocar en casos crònics o, en el pitjor dels casos, en la mort.
Per això hauríem de fer un esforç per vèncer la icona de perfecció reflectida en la bellesa extrema, ja que el més important és estar sa, la qual cosa no implica, per res, el fet de perdre pes sense cap control.
Avui dia hi ha milers d’empreses que venen medicaments, dietes, cremes, etc. Aquestes empreses dedicades al comerç de l’aprimament, no són més que una pressió exercida sobre la societat actual. Aquestes empreses no pretenen dedicar els seus medicaments només a gent obesa o amb problemes de sobrepès, sinó que sovint, pretenen destinar els seus medicaments i dietes a gent amb un pes normal i equilibrat que creuen que se sentirien millor amb uns quants quilos menys. Aquesta idea de primesa, és associada contínuament amb la bellesa, la felicitat i l’èxit.
Per culpa d’aquesta situació, actualment hi ha diverses malalties d’obsessió per un físic perfecte. Les més esteses són, sens dubte, l’anorèxia nerviosa i la bulímia.
Tant l’una com l’altra són trastorns alimentaris amb la finalitat d’aprimar, però si aprofundim en cada una d’elles, trobarem grans diferències.
L’anorèxia nerviosa es caracteritza perquè les persones que la pateixen perden pes i es neguen a mantenir-lo dins els límits de la normalitat. Aquesta malaltia se sol iniciar quan la persona té un pes saludable, comença per dietes suaus, però la por a engreixar-se fa que la persona cregui que si no s’aprima arribarà a ser obesa.
Per altra banda, la bulímia es caracteritza per episodis repetits d’ingesta excessiva d’aliments. Això provoca en el malalt una posterior preocupació exagerada pel control del pes corporal, fet que el porta a adoptar mesures extremes, com ara vomitar, per aconseguir reduir l’increment de pes produït per la ingesta de menjar.
Aquests trastorns alimentaris es donen principalment en noies adolescents preocupades pel seu físic i, per desgràcia, aquestes malalties solen desembocar en casos crònics o, en el pitjor dels casos, en la mort.
Per això hauríem de fer un esforç per vèncer la icona de perfecció reflectida en la bellesa extrema, ja que el més important és estar sa, la qual cosa no implica, per res, el fet de perdre pes sense cap control.
Xocolata
XOCOLATA
Un aliment que només pensar-hi fa que et caigui la bava, feta simplement de sucre i llavors de cacau, és la xocolata.
El cacau és una planta originària d’ Amèrica central, era molt usada pels indígenes i descoberta, en el Nou Món. Van haver de passar un parells de segles per a arribar a aconseguir la que nosaltres coneixem, ja que l’ original era molt fort de gust i no es va adaptar a les característiques alimentàries i gustatives dels europeus. Al 1728, quan Felip V va vendre el secret de la seva elaboració, les xocolateries es varen estendre per a tota Europa. Alguns metges en recomanaven el seu consum per a curar el mal de cap, els constipats o el mal de queixal, a ningú li mancava la xocolata.
1. XOCOLATA: ALIMENT
La xocolata és un gran plaer perquè la seva temperatura és una mica menor que la del cos, així que es fon dins la boca. Conté endorfines que són estimulants per al cervell i produeixen sensacions de plaer, per això alguns creuen que és un afrodisíac. La xocolata també és un aliment ric en calories amb un contingut elevat de greix. També s' ha comprovat que la xocolata és un estimulant feble ja que conté teobromina i cafeïna en petites quantitats. Hi ha molts tipus de xocolata blanca, negra, xocolata amb llet, xocolata d’ametlles...
2. PROBLEMES
El cacau o la xocolata negra té molts beneficis per la salut, ja que conté antioxidants i prevé la hipertensió. Ajuda a reduir el risc de malalties cardíaques i contraresta els efectes negatius de l’hàbit de fumar. Ja que menjar una mica de xocolata NEGRA al dia pot evitar l’enduriment i estrenyiment de les artèries en els fumadors. A més els científics continuen trobant virtuts a la xocolata.
Però conté quantitats elevades de sucre i greixos i és un aliment molt calòric el consum del qual ha de ser limitat. Tot i així, si s’ingereix en quantitats moderades no és, ni de bon tros, el responsable del guany de pes ni de les càries si cuidem la nostra boca.
No hi ha estudis que confirmin que la xocolata provoca addicció. El problema es troba en la sensació plaer que produeix i que la persona suposadament 'addicta' busca.
El cacau i les xocolates presenten quantitats apreciables de certes substàncies que es relacionen amb l’aparició d’episodis de migranyes. Però no s’ha pogut demostrar.
3. MITES i CURIOSITATS
Curiositats sobre la xocolata:
• L’any 1890, ja existien unes màquines automàtiques dispensadores de xocolata.
• Les flors de l’arbre del cacau omplen per centenars els troncs de la planta, ja que les flors sols duren obertes unes hores. Els treballadors de les plantacions ajuden a la pol•linització, que fan els insectes, amb fins pinzells dipositen manualment el pol•len en els estigmes.
MITES
Agreuja l’acne
Els aliments grassos com la xocolata no són responsables de l’aparició de grans, perquè el greix que s’ingereix en la dieta no s’acumula en les glàndules sebàcies.
Helena Checa Sánchez
Laia Escayola Escamilla
Un aliment que només pensar-hi fa que et caigui la bava, feta simplement de sucre i llavors de cacau, és la xocolata.
El cacau és una planta originària d’ Amèrica central, era molt usada pels indígenes i descoberta, en el Nou Món. Van haver de passar un parells de segles per a arribar a aconseguir la que nosaltres coneixem, ja que l’ original era molt fort de gust i no es va adaptar a les característiques alimentàries i gustatives dels europeus. Al 1728, quan Felip V va vendre el secret de la seva elaboració, les xocolateries es varen estendre per a tota Europa. Alguns metges en recomanaven el seu consum per a curar el mal de cap, els constipats o el mal de queixal, a ningú li mancava la xocolata.
1. XOCOLATA: ALIMENT
La xocolata és un gran plaer perquè la seva temperatura és una mica menor que la del cos, així que es fon dins la boca. Conté endorfines que són estimulants per al cervell i produeixen sensacions de plaer, per això alguns creuen que és un afrodisíac. La xocolata també és un aliment ric en calories amb un contingut elevat de greix. També s' ha comprovat que la xocolata és un estimulant feble ja que conté teobromina i cafeïna en petites quantitats. Hi ha molts tipus de xocolata blanca, negra, xocolata amb llet, xocolata d’ametlles...
2. PROBLEMES
El cacau o la xocolata negra té molts beneficis per la salut, ja que conté antioxidants i prevé la hipertensió. Ajuda a reduir el risc de malalties cardíaques i contraresta els efectes negatius de l’hàbit de fumar. Ja que menjar una mica de xocolata NEGRA al dia pot evitar l’enduriment i estrenyiment de les artèries en els fumadors. A més els científics continuen trobant virtuts a la xocolata.
Però conté quantitats elevades de sucre i greixos i és un aliment molt calòric el consum del qual ha de ser limitat. Tot i així, si s’ingereix en quantitats moderades no és, ni de bon tros, el responsable del guany de pes ni de les càries si cuidem la nostra boca.
No hi ha estudis que confirmin que la xocolata provoca addicció. El problema es troba en la sensació plaer que produeix i que la persona suposadament 'addicta' busca.
El cacau i les xocolates presenten quantitats apreciables de certes substàncies que es relacionen amb l’aparició d’episodis de migranyes. Però no s’ha pogut demostrar.
3. MITES i CURIOSITATS
Curiositats sobre la xocolata:
• L’any 1890, ja existien unes màquines automàtiques dispensadores de xocolata.
• Les flors de l’arbre del cacau omplen per centenars els troncs de la planta, ja que les flors sols duren obertes unes hores. Els treballadors de les plantacions ajuden a la pol•linització, que fan els insectes, amb fins pinzells dipositen manualment el pol•len en els estigmes.
MITES
Agreuja l’acne
Els aliments grassos com la xocolata no són responsables de l’aparició de grans, perquè el greix que s’ingereix en la dieta no s’acumula en les glàndules sebàcies.
Helena Checa Sánchez
Laia Escayola Escamilla
Subscriure's a:
Missatges (Atom)