Anorèxia i Bulímia

Estem immersos en una societat en què el fet d’estar prim s’ha convertit en un dels valors predominants. Molt sovint, les persones se senten esclaves del seu propi cos i busquen contínuament el físic ideal, però mai no arriben a aconseguir-lo.

Avui dia hi ha milers d’empreses que venen medicaments, dietes, cremes, etc. Aquestes empreses dedicades al comerç de l’aprimament, no són més que una pressió exercida sobre la societat actual. Aquestes empreses no pretenen dedicar els seus medicaments només a gent obesa o amb problemes de sobrepès, sinó que sovint, pretenen destinar els seus medicaments i dietes a gent amb un pes normal i equilibrat que creuen que se sentirien millor amb uns quants quilos menys. Aquesta idea de primesa, és associada contínuament amb la bellesa, la felicitat i l’èxit.
Per culpa d’aquesta situació, actualment hi ha diverses malalties d’obsessió per un físic perfecte. Les més esteses són, sens dubte, l’anorèxia nerviosa i la bulímia.
Tant l’una com l’altra són trastorns alimentaris amb la finalitat d’aprimar, però si aprofundim en cada una d’elles, trobarem grans diferències.
L’anorèxia nerviosa es caracteritza perquè les persones que la pateixen perden pes i es neguen a mantenir-lo dins els límits de la normalitat. Aquesta malaltia se sol iniciar quan la persona té un pes saludable, comença per dietes suaus, però la por a engreixar-se fa que la persona cregui que si no s’aprima arribarà a ser obesa.
Per altra banda, la bulímia es caracteritza per episodis repetits d’ingesta excessiva d’aliments. Això provoca en el malalt una posterior preocupació exagerada pel control del pes corporal, fet que el porta a adoptar mesures extremes, com ara vomitar, per aconseguir reduir l’increment de pes produït per la ingesta de menjar.
Aquests trastorns alimentaris es donen principalment en noies adolescents preocupades pel seu físic i, per desgràcia, aquestes malalties solen desembocar en casos crònics o, en el pitjor dels casos, en la mort.

Per això hauríem de fer un esforç per vèncer la icona de perfecció reflectida en la bellesa extrema, ja que el més important és estar sa, la qual cosa no implica, per res, el fet de perdre pes sense cap control.