M'agrada Olesa

Les meves nétes, la Mercè i l’ Emma em varen informar que l’Escola Daina Isard es prepara per fer una revista i em diuen si hi vull participar.

Parlar amb la gent jove sempre és un atractiu i em manifesto inclinant-me per un dels temes, que com a olesà, em sembla que tothom hi hauria de fer més incidència, em refereixo a l’afecte a la nostra Vila.

M’agrada el tram primer del carrer Alfons Sala, és un tram molt assortit de botigues i per les jardineres que hi ha. Ho trobo bé, de jardineres n’hi hauria d’haver més fins arribar, almenys, al carrer Francesc Macià. També n’hi hauria d’haver al carrer del Passeig del Progrés. S’han posat unes estaques o pilons al carrer Salvador Casas, doncs no, jardineres. Se n’han posat en diversos llocs, no, jardineres sí. Olesa hauria de ser una població plena de flors i ser respectada per tothom. A tots ens hauria de fer una certa gràcia, ens hauria de fer un cert orgull viure a Olesa de Montserrat, per fruir d’una població ben bonica, ja que no podem tenir uns polígons industrials importants, fer que Olesa de Montserrat, ho sigui pels seus carrers, i això la gent jove ho hauria d’entendre i respectar-ho i els senyors de l’ajuntament també. Si es fan malbé, si es trinxen jardineres i les seves plantes, l’ajuntament, sense trigar gaire, hauria de reposar-les, També vigilar, i si s’agafa un malfactor, mirar que judicialment quedi escarmentat. No està bé llaurar i no anar recte.

Això és el que penso fer veure a les meves nétes, que estimin la nostra Vila, fins a fer-la la més bonica de totes les de Catalunya, i per extensió a tothom que llegeixi la revista Daina Isard.

Avi Lluís.
Olesa de Montserrat, octubre de 2008.